Tractament de les problemàtiques d’addiccions i drogodependències de l’adult per part dels professionals mèdics especialistes en psiquiatria, integrants de la Unitat d’addiccions de Psigma Vic.
Si la resposta a una o més de les anteriors preguntes és que sí, es molt possible que precisis d’ajut especialitzat per part de professionals.
Sovint es posa en evidència que hi ha substàncies o comportaments que impliquen un funcionament no adequat de la persona en el seu dia a dia, ja sigui en l’àmbit familiar, social, laboral, o tots alhora. També succeeix que l’ús d’aquestes substàncies o la pràctica repetitiva de comportaments no adequats es relaciona amb l’existència d’un efecte positiu o benefici que ens fa venir ganes de repetir l’experiència. Tard o d’hora es pot posar de manifest que la conducta de l’individu està condicionada per aquests reforços que no ens beneficien i que les esmentades conductes són cada cop menys controlables per nosaltres mateixos deteriorant la nostra salut física i mental, i que, a més influencien en l’actitud que té el nostre entorn vers nosaltres. També sovint aquest entorn ens ho fa saber o nosaltres mateixos en som conscients.
Com veiem, son moltes les substàncies que poden generar abús. Unes són de venda legal i altres no. Entre les primeres destaquen l’alcohol i el tabac. Entre les segones, hi ha el cànnabis, la cocaïna, els opioides, els al·lucinògens o les drogues de síntesi estimulants o pertorbadores del Sistema Nerviós Central. Capítol a part mereixen alguns fàrmacs que s’utilitzen per a l’abordatge de problemàtiques de salut que poden generar dependència amb el seu ús habitual continuat, com les benzodiazepines o els clàssics barbitúrics.
En tot cas, podem classificar les drogues (substàncies d’abús) en tres grans grups en funció de la seva activitat: Les depressores del Sistema Nerviós Central (l’alcohol, les benzodiazepines, els opiacis, el GHB, les substàncies volàtils -cola per exemple- o el cànnabis), les estimulants (cocaïna, xantines -cafeïna per exemple-, el tabac o drogues de síntesi -com l’MDMA o les amfetamines-) i les pertorbadores (fongs al·lucinògens, LSD, fenciclidina, ketamina i altres derivats o certes varietats del cànnabis).
Quines són les substancies més consumides en el nostre país? Doncs, segons l’OEDA (Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions) en el seu darrer informe anual en base a dades de 2021, les substàncies capaces de generar dependència més consumides a l’estat per la població d’entre 15 i 64 anys són, per ordre: L’alcohol, el tabac, els sedants / ansiolítics amb o sense recepta, el cànnabis i la cocaïna. S’assenyala que les substàncies que acostumen a consumir qui comença a edats joves són l’alcohol i el tabac, mentre que les persones que comencen a consumir tard ho acostumen a fer amb els analgèsics opioides i els sedants / ansiolítics.
La franja d’edat que coincideix amb major consum és la que coincideix amb el grup d’entre 15 i 34 anys (excepte pels sedants i els esmentat analgèsics opioides). També el consum excessiu acostuma a estar més freqüent entre homes (excepte, novament, pels sedants i els analgèsics).
L’alcohol és quelcom associat a la nostra cultura. El vi ha estat elaborat des de temps immemorials. S’associa a celebracions i hi ha tot un seguit d’associacions entre vi i gastronomia. Hi ha un patró de consum d’alcohol mediterrani de la mateixa forma que hi ha un patró de consum d’altres alcohols en altres cultures (cervesa i nòrdics, vodka i eslaus…). La globalització progressiva ha estès l’existència d’una gran varietat d’alcohols al nostre abast que han anat canviant els patrons de consum. L’hàbit de consum excessiu d’alcohol afecta múltiples parts del nostre organismes (sistema digestiu i cardiovascular, entre d’altres). A nivell neurològic disminueix l’atenció i la coordinació implicant problemes a nivell relacional però també en la conducció, la responsabilització de tasques o la socialització i les relacions interpersonals. El consum d’alcohol en dones embarassades afecta al fetus i genera riscos a nivell da malformacions, trastorns de l’aprenentatge i el tristament famós Síndrome de l’Alcoholisme Fetal (SAF).
Els psicofàrmacs benzodiazepínics són magnífics hipnòtics (inductors del son) i ansiolítics (reducció de l’ansietat). Un ús sense control mèdic durant un temps perllongat por provocar tolerància, dependència i dèficits de memòria o de coordinació; en dosis mitges mantingudes poden causar elevada somnolència i sedació excessiva. Barrejades amb alcohol provoquen una major depressió del Sistema Nerviós Central (SNC a partir d’ara). Són dels fàrmacs més prescrits i sovint efectius però requereixen d’un control exhaustiu, i en el cas de dependència cal actuar i les persones es poden beneficiar de substituir-les o de rebaixar la dosi progressivament.
Els opiacis són una família de substàncies alcaloides que deriven de l’opi i que redueixen l’activitat del SNC, i és en aquest sentit que els opiacis s’han utilitzat des de temps antics com a analgèsics, i com a tals són reconeguts per la Organització Mundial de la Salut (OMS) que els ubica en el segon (opiacis menors com el tramadol o la codeïna) o tercer esglaó (morfina) de la seva escala de fàrmacs contra el dolor. Per tant, poden estar substàncies d’ús legal i d’utilitat manifesta (els esmentats anteriorment o la metadona) o il·legal (com l’heroïna). Els efectes de plaer i relaxació de l’heroïna són efímers i sovint s’associen a un gran nombre de complicacions físiques en raó a la via d’administració. Tanmateix l’ús excessiu d’analgèsics opioides s’associa a un alentiment de funcions físiques i mentals.
El delta-9-tetrahidrocannabinol (o THC) és el compost psicoactiu principal de la planta del cànnabis (Cannabis Sativa) present en diferents formes fruit de l’encreuament de diferents subespècies de la planta (sativa, indica i ruderalis) seleccionades amb finalitat recreativa o medicinal. Aquest ús recreatiu motiva que segons l’OMS sigui la substància il·lícita més utilitzada del món. La regulació del seu ús és diferent segons països a l’actualitat, estant una substància que diferents civilitzacions del Vell Món utilitzaren amb la finalitat d’augmentar la gana, canviar la percepció o millorar l’ànim. Tot i això el THC provoca disminució de l’activitat motora i pèrdua de memòria a curt termini, a més de paranoia i inquietud interna en alguns casos. El seu ús perllongat en el temps produeix disminució de les capacitats funcionals (cognitives, volitives… és a dir problemes atencionals, de concentració, “semenfotisme”..) de la persona i problemes de comportament en fills de mares consumidores durant l’embaràs. El seu consum és, independentment de la situació legal o no de la substancia, un problema de salut pública mundial en raó de les conseqüències que té sobre el neurodesenvolupament (desenvolupament cerebral) dels adolescents.
La cocaïna fou extreta de les fulles de coca al segle XIX. A partir de llavors s’utilitzà com a anestèsic tòpic, vasodilatador o antihemorràgic. El seu efecte estimulant i euforitzant s’evidencià ràpidament, estant una droga que inicialment es restringia a iniciats i professionals especialitzats per a disparar-se el seu ús a partir dels 70’. Inhalada, insuflada, fumada o injectada, sovint barrejada, és una substància d’acció en segons – minuts. Produeix un efecte d’accelerament cerebral i físic que deriva amb ansietat i desig de repetir ràpidament, i que amb l’ús habitual es transforma en cansament i apatia.
A aquestes substàncies s’hi afegeixen altres, unes sintetitzades a inicis del segle XX (metamfetamina, ketamina…), altres a finals de segle (MDMA, GHB…) i altres d’ús habitual per a determinats tasques domèstiques que són les que estan més a l’abast de gent humil que “s’enganxa” (cola, benzina i altres inhalants).
Com dèiem abans, no sols les substàncies impliquen la possibilitat de dependre i aturar la normalitat entrant en un “bucle” insà. Les addiccions comportamentals són comportaments repetitius que generen reducció de temps dedicat a la quotidianitat i malestar en no poder-les portar a termini poden també actuar com a drogues. Parlem de les diferents variants del joc (clàssic amb cartes, màquines escurabutxaques o videojocs), altres vinculades a les noves tecnologies (ús indegut de les xarxes socials, apostes on line), al sexe o a les compres (ambdues sovint afavorides per la interconnexió i xarxes a internet). Moltes d’aquestes situacions generen deteriorament funcional, social i/o pèrdua econòmica.
Si l’abús i la dependència de qualsevol substància o comportament t’han fet caure en el cercle de les mentires, la culpabilitat, els intents frustrants per deixar-ho, la vivència de fracàs… precises d’ajut professional i suport per aconseguir la teva fita, conèixer quins són els aspectes importants que s’estan descuidant, adquirir noves eines per conèixer millor les teves necessitats, atendre-les, controlar les respostes impulsives i automàtiques i prevenir les recaigudes.
Les addiccions s’han de tractar des del conjunt de la persona; mai com un problema aïllat. A Psigma Vic ens coordinem entre professionals de diferents àrees de la salut per aplicar un tractament adaptat al teu cas i compatible amb les teves responsabilitats familiars i laborals. Tot i que la decisió depèn de tu, t’ajudarem!!! i sobretot recorda que el primer pas és el més important!
És molt important ser conscients de la interferència del nostre hàbit a la nostra vida
Si ens centrem en les substàncies d’abús, és a dir aquelles que generen dependència física, psíquica o ambdues, cal parlar de malaltia per la seva causa. És veritat que la decisió de consum acostuma a ser un acte voluntari, però podem passar, amb facilitat, a un consum abusiu i d’aquest a una dependència en la que l’autocontrol no és prou fort com per a impedir l’esmentat consum. Aquest fet es deu a que es presenten canvis a nivell cerebral que poden afectar tant a la presa de decisions, com a l’aprenentatge, la memòria i al control de la conducta portant a l’autodestrucció de la voluntat per l’existència d’un element distorsionador extern (la substància d’abús).
Arriba un moment que la substància produeix canvis en el nostre cervell i ens torna dependents
Cal dir que el model és semblant per a altres situacions que no impliquen necessàriament ingerir o consumir substàncies, com per exemple el joc, el sexe i la pornografia, les pantalles o múltiples situacions de la nostra quotidianitat que se’ns poden escapar de les mans i generar greus problemes personals.
El desig de consumir una substància per a experimentar els seus efectes mentals o per evitar el malestar que provoca no poder-la consumir és el que es denomina dependència. L’abstinència és el conjunt de vivències psíquiques i/o malestar físic que apareix en aturar el consum de la substància d’abús i la tolerància és un estat d’adaptació del cos a la substància de forma que cada cop cal més d’aquesta per a obtenir l’objectiu desitjat. Tal i com es deia més amunt el que es parla de dependència a substàncies és vàlid també per a situacions de dependència no químiques (dependències comportamentals-actituds).
És molt important entendre els conceptes de dependència, abstinència i tolerància per a buscar la deshabituació
La persona acostuma a seguir consumint malgrat és evident l’existència de problemes importants a nivell físic o mental. Si s’aconsegueix que la persona es desintoxiqui i arribi a la deshabituació, situació que s’aconsegueix en nombrosos casos, cal tenir en compte que els canvis produïts a nivell dels circuïts cerebrals poden persistir. Aquesta és la raó per la qual el seguiment que es faci del cas s’ha d’estendre en el temps per tal de minimitzar possibles recaigudes que sovint s’associen a la reaparició d’estímuls que es relacionen amb la droga o amb períodes d’inestabilitat personal.
Si l’abús i la dependència de qualsevol substància o comportament t’han fet caure en el cercle de les mentides, la culpabilitat, els intents frustrants per deixar-ho, la vivència de fracàs, la baixada d’autoestima… necessites d’ajut professional i suport per aconseguir la teva fita, conèixer quins són els aspectes importants que s’estan descuidant, adquirir noves eines per saber millor quines son les teves necessitats, atendre-les, controlar les respostes impulsives i automàtiques i prevenir les recaigudes.
Conèixer el perquè t’està passant és fonamental per poder iniciar la curació
Les addiccions s’han de tractar des del conjunt de la persona; mai com un problema aïllat. A Psigma Vic, dins de la Unitat d’Addiccions ens coordinem entre nosaltres, diferents professionals d’àrees de la salut, especialment psiquiatre i psicòlegs, per aplicar un tractament adaptat al teu cas i compatible amb les teves responsabilitats familiars i laborals. Confiem en que podem ajudar-te molt com ens avalen els anys i curacions de pacients que hem tingut. Som aquí per a escoltar-te i ajudar-te. Pregunta’ns i explica’ns el què et passa i t’assessorem.
