Teràpia psicosomàtica i epigenètica al centre de psicologia i salut de Psigma a Vic
La malaltia i els seus símptomes són una alarma del nostre cos per alguna cosa que cal cuidar més bé. A llarg termini, silenciar o eliminar el símptoma no sol donar el millor resultat. Si el problema persisteix, el símptoma buscarà altres vies per expressar-se.
Quan parlem de trastorns psicosomàtics sovint els definim com conseqüències físiques d’un fenomen psíquic. Però si observem l’organisme de forma holística entendrem que tots els sistemes estan connectats, i que diferenciar cos i ment és una classificació simplista.
En moments de malaltia física el cos es comporta com un vehicle. Però també ho fa quan passem moments complicats. Les situacions amenaçadores generen estrès, i això implica la secreció d’hormones i elements bioquímics com el cortisol o la noradrenalina, encarregats d’ajudar l’organisme a fer front a la situació. Es tracta d’una activació necessària i saludable.
Ara bé, quan l’estrès perdura i no hi posem remei, aquesta activació es torna nociva per l’organisme. El sistema immunològic es debilita i el cos pot arribar a emmalaltir. És una senyal d’alarma orgànica perquè posem remei a la situació.
La medicina alopàtica, amb massa fàrmacs, pot intentar posar fi als símptomes per alleujar el malestar, però així s’elimina la possibilitat d’explorar la causa que els produeix i, per tant, el problema de base. Si la situació que ha produït l’alarma no es resol és molt probable que els símptomes es tornin a manifestar més endavant, ja sigui de la mateixa manera, més agreujada o intensa o en forma d’una altra malaltia.
Les corrents internes del nostre cos es poden veure afectades tant per factors ambientals com psicològics. Aleshores, el procés de curació pretén buscar el significat dels símptomes (no només eliminar-los) per poder tractar el problema que hi ha de base i que està desequilibrant l’organisme.
Per recuperar l’equilibri cal entendre’n les causes i treballar per tornar a l’harmonia.
L’epigenètica estudia la forma com els gens s’expressen en relació als factors ambientals. Els gens no programen les nostres vides, sinó que es manifesten d’una forma o altra depenent dels nostres actes, emocions, pensaments, creences i del nostre entorn.
Quan parlem de psiconeuroendocrinologia ho fem perquè entenem que tots els sistemes de l’organisme estan relacionats i s’influencien. I les nostres creences tenen un paper rellevant en el control del nostre cos i la nostra ment: la ment té la capacitat de modificar l’expressió dels nostres gens (Lipton, B. 2007).
Determinats aspectes socioambientals i la manera com vivim un procés poden quedar gravats en la nostra biologia a través de processos complexes que que silencien o deixen expressar gens concrets. Això també té lloc en el nostre arbre genealògic.
Per exemple, si una dona embarassada descuida la seva alimentació i ingereix pocs nutrients, la mateixa informació que percep el seu cos i l’actitud que haurà de prendre es desenvoluparà en el nadó, que creixerà preparat per un ambient pobre en nutrients. Heretarà la conseqüència d’aquella adaptació al medi; en aquest cas la reserva nutricional.
Estudiem el teu arbre genealògic i l’estil de vida que has dut fins ara, detectant els episodis vitals que has passat i com t’hi has adaptat, quan ha aparegut l’estrès i com t’hi has adaptat.
Tractem els símptomes com una font d’informació on podrem buscar les causes del problema de fons i t’acompanyem en aquest procés d’autoexploració. Analitzem els sistemes de creences per fer-los més conscients i treballem amb el cos com a mitjà perquè assoleixis un coneixement de tu mateix més profund. Observem el procés d’harmonia i disharmonia pel que va passant l’organisme per entendre i resoldre el trastorn o trauma. Ajudem a entendre el procés de malaltia com un procés propi amb sentit dins el cicle vital de la persona. És important trobar-li un sentit a l’experiència per poder-la integrar i fluir.
El nostre centre de Salut i Psicologia de Vic està format per professionals de branques ben diverses. Això ens permet incorporar la figura de l’osteòpata i la de la psiconeuroimmunòloga als tractaments psicoterapèutics. Així podem entendre i intervenir amb diferents eines i recursos segons el que es necessiti en cada moment.
Si vols tenir una visió més profunda sobre els processos de salut i malaltia i tractar els malestars i dolencies des d’un model integral, vine a Psigma.
